jueves, 27 de junio de 2013

AZUEBAR-ESLIDA. RUTA PEL COR DE LA SERRA ESPADÀ. 15-06-13

La PEÑA X ALBAL ha tornat al lloc es millor es troba, la SERRA ESPADÀ. I no podia fer-ho de millor forma que anar de dos localitats enclavades en el cor de la Serra, Azuebar i Eslida.
La ruta no es difícil, però qualsevol biker experimentat sap de sobra que a la Serra Espadà no hi ha lloc a les bromes, ni a les proves, ni als aficionats, sinó que es tracta de un terreny agreste i complicat que amb facilitat pot passar factura.
Amb este pensament iniciarem la ruta al voltant de les 8h en Azuebar, i amb el frescor matinal i les forces intactes es posem en marxa i ràpidament el camí comença a pujar, de moment suau però sense descans amunt, amunt, amunt i alguna baixadeta d'uns pocs metres i novament amunt, amunt, amunt.... desesperant!!!
En canvi, per reconfortar el teu ànim pots gaudir d'un esplèndid paisatge de muntanya que et deixarà bocabadat, la poca velocitat d'ascensió t'ajudarà a no perdre detall de res que t'envolte.










Finalment s'arriba a un encreuament i amb un cartell i un camí estret asfaltat, el més intel·ligent es agafar el camí que est porta al port d'Eslida i baixar fins el poble, però nosaltres pecarem de "pardillos" i continuarem un track que en principi era ciclable el 100% excepte uns pocs metres, i resulta que ens toca caminar aproximadament un km baixant un barranc per la pendent de la muntanya i moltes voltes amb la bicicleta al llom. No fa falta que comente que els improperis que eixien de les nostres goles eren apropiats per al cas!!!
Hi ha gent que no sap penjar rutes en condicions i ni tan sols és per avisar als demés.





Quan arribarem a Eslida buscarem el restaurant Paquita, famós local d'esmorzars i ciclistes, i també pel seus cremaets, on es vam calmar un poc de la nostra mal ostia.
Una volta ben recuperats, vam decidir no arriscar més amb un track en el que havíem perdut les esperances i decidirem tornar per la carretera, es adir, port d'Eslida amunt, però asfalt. La major dificultat va estar en la calor que pegava cada volta més fort i així a poc a poc pujarem el port d'uns 5km i es trobarem amb la vertiginosa baixada que ens tenia que portar a Xóvar. La carretera perfecta i els frenos a tot ús, sols queda disfrutar del descens.
Finalment una volta travesses Xóvar ràpidament arribes a Azuebar, on finalitzem la ruta.
En conclusió, una ruta bonica però estropeada per "l'excursió a peu" pel vessant de la muntanya que podia haver-se evitat.
Valoració 6
Nivell de dificultat: moderat. 38,4 km en 2h 38' 21''. 14,5 de mitja.

No hay comentarios:

Publicar un comentario